“Un home emmascarat el va treure de casa , el van colpejar i li va disparar dos trets . Després va fugir ràpidament ".

Pare Francis , 75 anys, holandès, més de 40 anys a Síria , vivia a Homs des de fa temps i compartia la situació de la gent, sense fer diferència entre cristians i musulmans . Feia poques setmanes no va voler marxar durant una treva per viure al costat dels que es quedaven.

A l'espai virtual uns pocs companys estem vetllant el seu cos mort. Sabem que molts més en tot el món ens acompanyen, així com moltíssima gent, profundament afectada per una mort tan injusta i cruel. Hem embolicat el seu cos amb uns llençols i les restes del seu cap amb una tela morada que hem trobat en el vell armari de la sagristia de la parròquia. Al costat del cadàver de Francis una espelma encesa, ens recorda el seu baptisme i la llum de la Pasqua; la gran promesa de l'abraçada eterna.

Un dia, fa anys, seus pares estaven de gran festa, tenien un nou fill i volien posar-li el nom de Francesc. Nen, adolescent, jove …. fins a entrar en la comunitat de la Companyia de Jesús i, molt aviat , aquesta veu interior que li va fer marxar a la trobada dels països del Pròxim Orient, a la terra on va començar el seu itinerari de fe i esperança el patriarca Abraham .

Francis es va establir a Síria; durant més de 40 anys va estar al servei de les comunitats cristianes i l'amistat de musulmans , jueus i persones de tota mentalitat i condició . …. Una vida donada, una vida pels altres , una vida plena de llum , una vida en la qual brillava la flama interior que , com aquesta que ara dóna llum a la foscor d'aquesta cambra, era d'amor , de consol i d'acollida . Finalment el van assassinar com el seu Mestre , seu Senyor , l'Amor de la seva ànima .

El segle XX i el segle XXI és un temps de molts màrtirs per la fe , la caritat , la justícia i la igualtat entre els fills i les filles de Déu . Francis entra ja en la llista de tants i tantes que han estat segats abans d'hora perquè molestaven a uns poders de mort que no volen la pau , la justícia , els drets humans , la fe i l'amor d'un Déu que adorem a la creu . La creu un veritable absurd per la raó humana i un veritable signe de fins on pot arribar l'amor .

I també milions de morts anònims , per causa de guerres , atemptats , fam, malalties curables , envelliments prematurs , angoixes … etc. que omplen el martirologi humà . A cada un d'ells el Senyor els ha acollit en aquella abraçada sense fi del qual va parlar Jesús a la paràbola del pobre Llàtzer .

Gràcies, Francis, gràcies milions de Francis , un altre món és possible , es pot construir una casa diferent per a la nostra humanitat. Al recordar-te, precisament en aquests dies de Setmana Santa, seguim decidits a ser pedres vives d'aquest edifici en construcció . Convidem a tots a reflexionar davant la Creu de Jesús. Què volem fer amb el que ens queda de vida?.

Què vull fer la resta de la vida que encara tinc? Jesús, dóna llum a la meva ment, i amor al meu cor.

Jesús Renau s.j.