Marc, la seva vida i les seves paraules, arrel del càncer que li van diagnosticar, han inspirat la creació d'aquest bloc. Aquest és un espai per a compartir testimonis, lectures, reflexions i comentaris al voltant de la vida i la mort, l'esperança, la malaltia, el dol, les oportunitats… que puguin servir de consol, alè i estímul.
Encapçalament

30-06-10 Xavi, M'agradaria enviar als meus companys de la província un missatge personalitzat sobre el tema de la meva salut, si et sembla bé seria el següent: “No és fàcil dir el que vull dir, i m'agradaria tenir-vos davant, però de moment ho hauré de fer per correu electrònic: Vaig al gra: Ja fa …
Llegir més

Marc mai havia vist a Déu

Novembre 5, 2014 | Publicat per adminblog en Uncategorized - (2 Comentaris)

S'ha presentat el còmic "he tingut un somni" inspirat en una famosa homilia de Marc Vilarassau, just un any després de la seva mort. He reflexionat molt sobre el que Marc ens vol dir. Jo no el vaig conèixer personalment i li trobo directament en el seu somni com un difunt més caminant cap al Cel. Un …
Llegir més

Em sento profundament cansat i afeixugat;; per això que aquest Evangeli és per a mi com un bàlsam. Estic cansat dels efectes secundaris del tractament, que són com una 'gota malaia'. Els granets i les picors m'acompanyen sempre, com una alarma que es dispara constantment i no la pots parar. Els ratolins amb mi que …
Llegir més

Per què a mi??

Setembre 22, 2014 | Publicat per adminblog en Uncategorized - (0 Comentaris)

Soc Rosa M.. Servent Pedescoll, un cirurgià amb vocació de servei social. La meva opinió sobre el testimoni del jesuïta Marc Vilarassau és compartida, però es podria resumir en admiració, admiració i admiració. Aquest reportatge fabuló ofereix un testimoni valent, d'una gran serenitat i lucidesa davant d'una malaltia molt greu on ens explica amb …
Llegir més

Aviat farà un any

Setembre 15, 2014 | Publicat per adminblog en Uncategorized - (1 Comentaris)

Aviat farà un any. Marc va creuar l'última porta. Tenir un còmplice allà, tan tenaç i valuós, es nota. Tots cabem en el seu somni ,en la cua que tan tendrament va descriure. Només canvien els noms, el senyor Antonio és per a nosaltres el Pep, les orelles del Senyor Andrés és el cigarret de l'Emilio, o els dibuixos …
Llegir més

Una mica sobre ells

Setembre 9, 2014 | Publicat per adminblog en Uncategorized - (3 Comentaris)

Tinc una amiga i un familiar que segueixen procés de quimioteràpia. L'amiga és una amiga de l'ànima des de la infància. El familiar és un home jove a qui he vist néixer i créixer. L'amiga va entrar en un orde religiós, on ha ocupat importants càrrecs, als divuit anys i ara s'aproxima a …
Llegir més

Frustració

22 abril, 2014 | Publicat per adminblog en Uncategorized - (2 Comentaris)

Aprofitant que era diumenge, dia de resurrecció, la germana Brigitte, diu que vol parlar amb mi. El despatx en el qual estem està a les fosques. Porta diversos dies a les fosques. Els talls de llum són freqüents. Escolto. Sense presses. Deixant que surti tot el que porta dins. A poc a poc, en comptagotes. Tot el dolor, …
Llegir més

Francis Van Der Lugt S.I.

14 abril, 2014 | Publicat per adminblog en Uncategorized - (1 Comentaris)

“Un home emmascarat el va treure de casa , el van colpejar i li va disparar dos trets . Després va fugir ràpidament ". Pare Francis , 75 anys, holandès, més de 40 anys a Síria , vivia a Homs des de fa temps i compartia la situació de la gent, sense fer diferència entre cristians i musulmans . Feia poques …
Llegir més

Abraçar el que és incert

8 març, 2014 | Publicat per adminblog en reflexions - (4 Comentaris)
ajuda quimio cancer

Com temem allò que és cert. La nostra ruta ens crida a abraçar la incertesa. La vida malbaratada darrere de la seguretat esdevé inútil. I n'hem tingut tanta! No, ja no podem, ja no volem tenir res a veure amb el que és invariable, almenys no encara. Pensar i sentir des del dubte, tan avorrit abans, és ara l'únic paisatge …
Llegir més

Un camí dur però necessari

16 febrer, 2014 | Publicat per adminblog en Uncategorized - (19 Comentaris)

Càncer, que paraula tan llunyana i tan propera. Llunyana perquè mai penses que et pot tocar i propera perquè la sents sovint cada vegada amb més freqüència al teu voltant. El 18 d'abril de l'any passat jo mateixa rebia la trista notícia. Aquesta vegada jo, com a pacient havia de traspassar la "porta de la quimio". No ens enganyem, la quimio …
Llegir més