Em sento profundament cansat i afeixugat;; per això que aquest Evangeli és per a mi com un bàlsam. Estic cansat dels efectes secundaris del tractament, que són com una 'gota malaia'. Els granets i les picors m'acompanyen sempre, com una alarma que es dispara constantment i no la pots parar. A estones em passa que no m'acabo de reconèixer i, però, sóc exactament jo, només que desdibuixat o, millor, sota els efectes d'una llum desconeguda.

Per això, ara que començo els Exercicis Espirituals, suplico que entrin en la meva pregària els “senzills”. M'encomano a ells. La dona que renta els peus de Jesús amb les seves llàgrimes i els eixuga amb els seus cabells, vull que sigui el meva intercessora. Vull lloar i servir el Senyor com ho va fer ella. Què fàcil seria la meva sanació si veiés el món i les persones amb els seus ulls?

Em sento anímicament tan lluny dels “senzills”, Senyor. Tinc massa títols, sermons, mèrits, projectes, lloances … per presentar-me ara buit de tot això. Has deixat que se m'infli massa el currículum i no li has ensenyat prou al meu ego a desinflar-se. No sé lloar sense un mínim de mitjans i de prestigi. No sé reverenciar-te sense el mínim de perspectiva que dóna l'altura. No sé servir-te sense guants. No sé somriure sense tenir res a les butxaques. No se presentar-me com tú, «Muntat humilment en un ase, Pollí en un cul. »(Za 9,9-10)

Per això em resulta tan urgent encomanar-me als “senzills” que et coneixen sense utilitzar-te. En aquesta nova etapa de la meva vida, ajuda'm a cedir el pas als altres sense retirar-me, a donar suport, a fer companyia, a vigilar la rereguarda. Ajuda'm a passar a segona línia sense abaixar els braços i rebaixar els ànims. Ajuda'm a servir en silenci, sense afectació. Ajuda'm a no ser una càrrega pels altres, ni motiu de tristesa o causa de la penombra. T'ho demano a Tu, Senyor, que no poses els ulls en qualsevol, sinó en «l'humil i abatut que s'estremeix en sentir les teves paraules. »(Is 66,1-2)

Marc Vilarasau, 1 de juliol de 2011