La porta

També em sembla admirable la seva vivència i sentit creient del dolor i la malaltia, que s'expressa en aquesta narració de vida i mort:

- Què hi ha al darrere?
- És la primera vegada que veus aquesta porta?
- "Hospital de dia. Sala d'Oncohematologia. "...
Doncs sí. ¿Porta temps aquí?
-Molt temps.
- Qui hi és dins?
-Hauràs de passar per comprovar-.
- Passar? Però ...
-La seva és la número 7. Endavant, que s'ajusti a Veng llavors el que col · locar-degotador.
-Bon dia ... amb permís, és que vaig al lavabo, si, amb la màquina endollada i tot. Tranquil, al final le coges el tranquillo.
Em sento a la butaca blava que m'ha estat assignada, la número 7.
M'he portat un llibre, l'ordinador, una ampolla d'aigua de litre i mig. Tinc per estona.
- Voleu auriculars per a la televisió? Li posem el canal que desitgi, només ha de demanar.
A la meva esquerra, a la número 6, hi ha una noia jove, no més de 16 anys, porta un mocador al cap, sembla que ha vomitat, avui no li poden posar la quimio, plora. Es diu Estefania. Déu meu!
-Hola, afecte, avui el còctel m'ho serveixes fred i ben sacsejar.
En la número 2 s'acaba d'asseure una dona gran, té la meitat de la cara paralitzat.
Fa broma i riu mentre li col · loquen el degotador.
- A on he vingut a parar! No es pot estar més escacharrá!
Vaig descobrint el que hi ha darrere d'aquesta porta misteriosa que el Senyor m'ha convidat a traspassar. Aquí no es fa res. Aquí s'espera, en silenci, com en una ignota capella amb el Santíssim exposat.
- Vas entenent?
- Per què ara?
- Per què no fins ara?
- Per què jo?
- Per què no tu?
-És que acabo de complir 43 anys.
-Ja, i Estefania 16.
-Tens raó. Per què fins ara tants altres i no jo?
- Per què tants? ... Per què tant?
- Per què fins ara tu a la creu?
-Acosta't, anem.
-No puc anar a la creu.
-Pots, sóc jo qui et sobre.
- Puc donar suport el meu rostre al teu costat?
- És clar!
- Quant de temps parlant de tu! Quantes coses han passat des d'aquella contemplació davant la creu en el retir del Col · legi quan tenia 15 anys! També llavors vaig recolzar el meu rostre al teu costat.
-Però ara és diferent, Oi?
-Llavors em vaig preguntar: Després del que has fet per mi, Què puc fer jo per tu?
-I ara, Què et preguntes?
-Després del que has patit per mi, Què puc jo patir per tu?
-Pateix aquesta part del meu cos que tant estimo.
- Com?
-Que no se senti sol, que no li falti ànim ni el suport del meu costat.
-I com jesuïta, Què faig?
-El mateix.
- El mateix?
-Fes cas d'Ignacio, ofereix el teu malaltia igual que vas oferir la teva salut. No oblidis que la Companyia de Jesús va néixer també, com tota l'Església, del meu costat.

Marc Vilarassau sj