Participa
Els escrits, les paraules i la vida de Marc, sobretot arran del càncer amb el que va aprendre a viure, a trobar sentit i a assaborir l'esperança ens ha servit d'alleujament, ànim, pista i impuls als que l'hem tractat. Volem donar-los a conèixer i obrir aquesta finestra de participació per a compartir testimonis, lectures, reflexions i comentaris al voltant de la vida, la malaltia, l'esperança, el dol, les oportunitats, el sentit i la mort que ens poden ajudar a seguir caminant.
Podeu enviar els vostres escrits enlaspuertasquimio@gmail.com perquè els publiquem com entrades al blog o fer comentaris i reflexions sobre qualsevol dels textos ja editats.
Moltes gràcies per la vostra col · laboració.
M'és difícil arribar a una conclusió sobre la vida o la mort. La nostra visió canvia depenent del moment que estiguem vivint. La vida pot ser font d'alegria, o una càrrega pesada; la mort la podem veure com terror, o com un alliberament. En tot cas, a l'hora d'expressar la meva opinió, prefereixo definir la vida com un període curt i ple d'experiències materials. Però no concebo el gaudi que la nostra carn ens produeix, sense un compromís amb la vida mateixa. Compromís amb els altres: amb els que riuen, amb els qui ploren, amb el qual viu i el que mor. Veig la vida com un etern bucle, on totes les passions humanes es repeteixen de forma perpètua, viure és l'etern retorn al nostre lloc d'origen. Per això crec que la mort, Ets com un examen minuciós, la caducitat del permís, on carn i esperit s'entrellacen, és la fi del servei de la matèria al nostre ésser més profund. És per això que la mort cal contemplar-la com el que és, despullar-nos d'un vestit que no és el nostre, un vestit material que fem servir millor o pitjor en el nostre període vital. La trajectòria física és molt útil, per veure la cara real del nostre esperit.
Saludo i celebro aquesta magnífica iniciativa, que trobo perfecte per a honorar la memòria d’en Marc. Quan ens va deixar em va tocar d’escriure la seva necrològica al Matí, i em va sortir això. Voldria compartir-la amb els amics d’en Marc, però sobretot amb els que no el van coneixer i que trobaran ajuda en aquesta web, que ell inspira:
http://elmati.cat/article/3478/marc-vilarassau-i-alsina-s-i-in-memoriam
Se t’enyora, Pare!
Gràcies per aquesta estupenda iniciativa. Fa pensar molt sobre la realitat de la vida, i dóna forces per canviar.
Gràcies per aquesta estupenda iniciativa. Tot esperant poder participar amb una reflexió més acurada us deixo l'entrada al bloc d'una coneguda, gran persona, a qui han detectat càncer poc després de néixer el seu nadó. Ella mateixa s'autodenomina "mama amazona"; llegint la primera entrada al bloc ho entendreu.
Ana María Díaz
http://mamaamazona.blogspot.com.es/2014_04_01_archive.html
Carai amb el temps!!. Quant avanço, maduro, sento que tinc sentit, el temps el guanyo, la meva vida creix. Si em col.lapso despistat, deprimit, sense tocar peu, llavors la vida s'esvaeix.
i a l'horitzó, la incertesa de més alegries i dolors, en el que, al final, la mort, que pulula al seu caprici en tots els fronts, ens introdueix a d'altres temps, els de Déu.
Treballant el millor de mi mateix, el millor del nostre, pressento que tenim més estats que l'aigua. Que això no es res més que el principi. Que la por, el diable de la por al desconegut que ens oprimeix en dies de malaltia, enfosqueix la llum i ens porta a apostar per l'absurd. Que les portes del cel están aquí, són la vida, i que el puto càncer no és el final de res.