[Un raig d'esperança. Bloc d'una radioncóloga] Aquesta és una pregunta que moltes vegades m'he plantejat i crec conèixer algunes de les seves respostes. Però, el fet de travessar aquesta situació en primera persona probablement ajudi a veure amb més claredat si és possible aquests consells que haurien de donar-se en el moment del diagnòstic. Per això m'ha semblat útil exposar aquí el magnífic testimoni traduït d'un article de Jeff Tomczek, titulat “Les coses que voldria que m'haguessin explicat quan en van diagnosticar el càncer” (“ ”).

Les seves relacions estan a punt de canviar. Totes elles. Algunes d'elles es faran més fortes. És probable que no estigui amb la gent que esperava. Les persones que volen portar això bé, podrien no ser capaços a conseqüència d'un bon grapat de raons. Algunes d'aquestes raons són egoistes. Altres seran totalment innocents i circumstancials. Totes elles seran perdonables perquè ningú té previst el diagnòstic d'un càncer. Portar la situació amb amargor o enuig no ajudarà a la recuperació. Lluitar perquè qualsevol pugui seguir amb vostè no li curarà. Els que poden, ho faran.

Li diran que ha de tenir més energia que la que mostra. s'ha de convèncer que té un objectiu, que ha de ser capaç de suportar això i que no necessita ningú. Vostè es quedarà sense combustible. El seu cos canviarà primer i la seva ment li seguirà després. No perdrà la seva raó, els seus records o la seva sensibilitat. Tot tornarà. Però, vostè serà diferent. Vostè mai tindrà el mateix sentit de si mateix. Vostè ha d'acceptar això. La seva maduresa era probablement molt gran. El seu jo transformat serà encara millor. Haurà de lliurar-se al que està succeint i confiar.

Vostè sentirà por. Fins i tot si vostè és normalment tossut, confiat i aparentment invencible, haurà finalment d'admetre que té por d'alguna cosa. El càncer és un mal esfereidor i molt confús. El desconeixement li menjarà per dins, més que la pròpia malaltia. Vostè necessitarà distraccions. La música i dormir probablement seran els recursos més útils. La lectura serà difícil. Així que veure la televisió, anar al cinema, conversar, escriure són bàsicament quelcom més. En diuen “quimio-cervell” per una raó. De tant en tant es sentirà normal. Només un nou tipus de normalitat. Quan senti por deixi's donar suport pels qui l'envolten. Plori. Sigui vulnerable. Vostè és vulnerable. Ja hi haurà temps per a la fortalesa, però mai admetre debilitat li farà que les seves ganes per a remuntar i la seva condició empitjori. Deixi sortir tot. Cridi si cal. Canti quan es senti capaç. Sangloti incontrolablement. Demani disculpes pels seus canvis d'humor. Els tractaments i les prescripcions seran sovint la causa d'ells. Les persones que l'estimen ho entendran.

Les persones que l'estimen estaran tan espantades com vostè. Probablement més. Estaran preocupats fins i tot quan estiguin somrient. Ells assumeixen que vostè té més dolor del que té. Estaran pensant en la mort i s'estaran preparant per a la vida sense vostè. Passaran per un procés que mai entendran, com ells mai entendran el procés pel qual vostè està passant. Deixi que el processin. Perdoni'ls, quan ells no l'entenguin. Exerciti la paciència quan pugui. Sàpiga que els que estiguin fets per això, estaran allà quan arribi a l'altra banda i seran capaços de riure junts de nou. Van a plorar junts també. Després el posaran en un lloc on acabarà de viure en el món de nou, junts, i serà quan vostè reconeixerà que ha vençut això.

Com més aviat es reconegui com a mortal, abans podrà crear una mentalitat de supervivent. Hi ha la possibilitat de no fer-ho. Igual que hi ha la possibilitat de fer-ho. No miri les estadístiques. Vostè és únic i el que passa dins de vostè és únic. La seva lluita és només seva i hi ha massa factors per comparar a vostè amb els altres que hagin tingut la seva mateixa condició. Ningú voldrà que vostè pensi en la mort, però vostè no tindrà una altra opció. Hi pensarà des del moment del diagnòstic. Arribi a un acord amb aquest pensament. Amb calma accepti-ho. Després, canviï cada pensament que tingui en la creença de que vostè no morirà. Vostè va a vèncer això. La seva concentració mental en aquest fet serà més poderós que qualsevol tractament que rebi.

Els seus metges i infermeres es convertiran en la seva font de consol. Es sentirà segur amb ells. Si no se sent segur amb ells ha de canviar de professionals immediatament. No hi ha temps a perdre. Això no ha de ser un joc en termes d'algú, sinó de vostè. Quan trobi els professionals correctes, ho sabrà immediatament. No deixeu que la seva assegurança mèdica, els diners o els tràmits burocràtics li impedeixin obtenir el tractament que es mereix. Aquesta és la seva única oportunitat. Sempre hi ha una manera. Trobi aquestes mans en què confíar seva vida . Ells li donaran ràpidament una sensació de calma. Passaran temps responent a les seves preguntes. No hi haurà preguntes estúpides per a ells. No faran res, a més de fer-li sentir com si fos la vida més important que existeix. Ells mai li faran sentir que no tenen les coses sota control. Seran honestos i accessibles en tot moment. Fins i tot podrien arribar a ser els seus amics. Vostè pot celebrar amb ells els mesos o anys que passin després que li hagin curat. Ells mereixen la seva gratitud, respecte i estima diari. Si s'enfada amb ells durant el tractament sàpiga que li perdonaran. Aconsegueixen saber que vostè està passant per alguna cosa que no poden ni imaginar, però l'entenen millor que ningú. Ells ho veuen cada dia i trien estar aquí perquè volen que la pitjor experiència de la seva vida sigui més tolerable. Vostè haurà de trobar l'equilibri després del tractament.

Comenceu per buscar l'equilibri durant el tractament. Mengi bé. Dormi bé. Escolti al seu cos. Mediti. Experimenti amb noves formes d'exercici que no siguin molt exigents. Deixeu-vos donar massatges i altres tractaments corporals. Aneu a teràpia. Un terapeuta serà capaç de guiar-lo a través del seu viatge d'una manera que mai podria imaginar. No sigui massa orgullós per parlar amb algú. No es pot permetre el luxe d'emmagatzemar la intensitat de l'emoció que ve amb la lluita contra una malaltia potencialment mortal. Deixi-ho sortir per si mateix. Vostè va a començar a escoltar la seva veu canviant. Aquesta veu és que s'està convertint en la cara de la mortalitat. Escolteu aquesta veu. Serà la versió més pura, més autèntica que mai hagi conegut. Porti a aquesta persona al món, fortaleses i vulnerabilitats i tot el que entri. Sigui aquesta persona per sempre.

Inspirarà a d'altres. Es sentirà estrany. La gent amb la qual no ha parlat des de l'escola primària es posarà en contacte amb vostè. Les ex-parelles, els ex-companys … fins i tot la gent que va sentir que mai voldria tornar a parlar amb vostè . L'afluència d'interès en la seva vida serà més gran que en qualsevol moment que alguna vegada hagi experimentat. Aquest suport és el que canviarà una vida esvaint en un supervivent. Sigui agraït amb cada missatge. Sigui agraït per cada regal i cada visita. Hi haurà moments en què tota aquesta atenció li farà sentir més sol del que mai s'ha sentit a la seva vida. En una habitació d'hospital ple de gent amb missatges plens a la safata d'entrada i a la bústia de veu, es trobarà sentint-se completament sol. Es donarà compte que vostè podria permetre's el luxe de tenir una relació més forta amb vostè mateix. Això només és possible amb una inversió al 100% en vostè. Fer aquesta inversió i utilitzar-la com una oportunitat per reexaminar la seva autoestima. Estimi's a vostè mateix més que mai i reconegui quant d'amor hi ha per a vostè en el món. Llavors començarà a compartir aquest amor. Ho veurà fins i tot quan vostè sigui la persona més necessitada, però que sap que encara pot donar. Donant-se es sentirà millor i serà la millor decisió que prendrà.

En arribar a l'altre costat no s'ho creurà. Ells li diran que la malaltia s'ha anat. Tots els que el coneixen estaran contents i tornaran a les seves vides. Es preguntarà constantment si va cap a enrere. A poc a poc aquesta sensació s'esvairà, però el càncer sempre serà una part de vostè. Es definirà la forma de veure el món que es mou cap endavant. Sentirà que el futur és una cosa divertida per a pensar perquè el present li semblarà molt important de sobte. Haurà de mantenir-se en moviment. Vostè serà més productiu. Entendrà que veritablement l'estimen perquè seguiràn allà. Vostè voldrà conèixer noves persones que es connecten a la nova versió evolucionada del seu antic jo. Voldrà deixar de banda a aquells que no entenen el que és vostè ara. Es sentirà una mica culpable de fer-ho. A continuació podrà seguir endavant. No hi ha temps per perdre. El millor regal que li han donat és que ara entén això i ho aprofitarà al màxim cada segon. Serà la persona més apassionada a mesura que passi el temps. Tradueixi aquesta passió a un propòsit més gran. Sigui valent un altre cop. Em van diagnosticar leucèmia a l'edat de 27 anys. Ara amb 28, m'han dit que no tinc ni rastre de la malaltia en el meu cos.

Jeff Tomczek és un escriptor independent i fundador de C2Bseen , que ofereix serveis de consultoria a marques i empresaris

Virginia Ruiz Martin–