Marc era un home normal. Era jesuïta, amic de moltes persones, encara que a la majoria no les coneixia personalment. Amistats d'un tipus especial, d' aquestes que no necessiten de presències físiques sinó que es forgen quan els cors connecten i alguna cosa ens fa entrar en ressonància. Marc tenia aquest do, arribava al cor, sabia posar en paraules senzilles i belles alhora, emocions i sentiments explicats de manera tan humana que ajudaven a desvetllar el diví, a albirar la profunditat que hi ha arreu i en tots. Amb els seus escrits i homilies mobilitzava el bé que hi ha en el nostre ésser més profund i així ens portava a desitjar participar en la construcció d'un món més humà i més just per mitjà de l'amor, a voler transitar aquesta infinita diferència que hi ha entre donar-ho tot i donar-ho gairebé tot, que ell solia assenyalar.

Al juny del 2010 al Marc li van diagnosticar un càncer. Tenia 42 anys i tota la força, la il · lusió i la preparació per afrontar els reptes que la resposta a la seva vocació de company de Jesús li deparés. Aquell dia va començar el seu repte més important, un inesperat i desconegut, un per al que no s'havia preparat. La vida li va llançar el major desafiament: confiar, lliurar del tot per poder trobar Sentit darrere "La porta de la quimio"i a cada dia fins que se'n va anar.

Marc no volia en morir-se, estimava la vida amb totes les seves forces, tenia moltes coses a dir i a fer, i acceptar aquest altre destí li va causar molt patiment i dolor, més enllà del que l'avanç de la malaltia i els tractaments li produïen. Aquest procés d'acceptació, aquesta recerca del Sentit a través de tant dolor, els va explicar en els vídeos que apareixen a l' “Inici” d'aquest espai que han ajudat i ben segur ajudaran a persones que han viscut situacions semblants, a les seves famílies i amics . Són enregistraments que poden ajudar a qualsevol perquè per viure una vida plena cal donar sentit a la mort que està a l'horitzó de tota vida. Ocultar-la, negar-la o disfressar-la és font de molta angoixa.

En la seva recerca, Marc va tenir un somni: "Avui he somiat que em moria". En aquest escrit es percep que el Sentit i ell s'anaven trobant i ens deixava pistes per recórrer el nostre camí. En els últims mesos el seu cos es va anar apagant fins que, finalment, preparat i en pau, va abraçar al Sentit.

Si voleu conèixer més escrits seus, premeu aquí.